tocaelterra@gmail.com

www.tocaelterra.es.vg

Text: Miquel Esquerra

Si parlem de Toca el Terra hem de parlar de les dues persones que la ho van impulsar al juliol del 2003, parlem de Valentí Waisbord i Miquel Esquerra . Amb 17 anys i amb moltes ganes de fer una sola cosa: teatre. Després d’haver fracassat un any abans amb un intent de companyia, dita “Teatrofília”, decideixen tornar a crear una altra companyia, intentant deixar de cometre els errors comesos en l’anterior estiu, i criden a dos ex-companys seus de l’Aula de Teatre de Mataró: Joan Sala i Rebeca Sánchez.  Junts decideixen crear un espectacle per representar al festival amateur del Carrer sant Pere més alt, sorgint així un nom per a la companyia. L’espectacle que van preparar era una paròdia de la famosa obra de Homer, L’Odissea tal i com apareixia al programa del mateix festival.

Dos dies abans de la representació de l’espectacle els quatre integrants de Toca el Terra decideixen no fer l’obra després d’una forta discussió. Quan hores més tard es comunica a l’Organització del festival la decisió de la companyia, aquesta comenta a Miquel i Valentí que han patit moltes baixes d’última hora i que els deixaven un fort forat en la graella del festival. Entenent la situació Miquel i Valentí decideixen sortir a improvisar només amb una base sobre un taller que havien fet a l’Aula dos anys enrere.

 Imatge del primer espectacle de Toca el Terra

Desprès d’aquest mal tràngol els dos integrants de la companyia que quedaven van decidir que ja n’havien tingut prou i decideixen dissoldre la companyia.  

Un any més tard (al juliol del 2004) té lloc un dels fets que marcarà la tornada de Toca el Terra: L’okupació a Mataró d’un antic magatzem de fustes. Quan a les garrinades d’Argentona (principis d’Agost de 2004), Miquel i Valentí coincideixen amb un antic amic seu (Ivan Figueras) que era també actor i comenten mútuament que tenen ganes de fer alguna cosa junts, els tres no s’ho pensen dues vegades, decideixen entrar al CSOA l’Estella (el magatzem okupat al juliol) i fer un escenari en el mateix espai per tenir un lloc on poder representar els seus espectacles.

Mentre feien l’escenari els okupes els van proposar de fer alguna cosa de teatre als txiringuitos que organitzava l’Estella i així mentre acabaven l’escenari s’engresquen a realitzar el seu primer espectacle. Basat en un antic taller de l’Aula que dos anys enrere Miquel i Valentí havien fet juntament amb els companys del grup de Joves, creen l’espectacle Els 7 Pecats, es aquí quan entren a l’escena de Toca el Terra tres persones més: Laura Oliver,Cristina Romero i Óscar Sáez. Així doncs l’1 de setembre de 2004,Toca el Terra estrena el seu primer espectacle al CSOA l’Estella amb una important afluència de públic (80 persones segons els mateixos okupes). Després de haver estrenat l’espectacle, es decideix incorporar una nova actriu (Ariadna Palop) ja que l’obra es reestructura i sorgeixen nous gags incorporats a l’espectacle. Ivan Figueras decideix abandonar Toca el Terra i se’l substitueix per Albert Aguilar. A partir d’aquí es porta Els 7 Pecats arreu de la comarca del Maresme amb experiències de tots tipus.

Al novembre de 2004, exactament el dia 27, s’estrena dins “La fes-te collita” (al CSOA l’Estella) un altre espectacle de Toca el Terra: Qualsevol cosa. El naixement d’aquest espectacle va venir donat per l’interès que tenien els organitzadors de la festa en que Toca el Terra representés alguna cosa en la mateixa festa. Miquel Esquerra i Valentí Waisbord acompanyats aquest cop per Flavio Quiroga, són els encarregats de dur a terme l’espectacle.

Text: Valentí Waisbord

Toca el Terra va començar a treballar durant aquest període a gran escala per  allà on s’ acceptaven els espectacles d’humor absurd que aquests oferien a preu de entrepà, beguda gratis i molta festa. Així doncs, quan parlem d’un nombre de persones que  treballen per separat fent teatre, parlem d’una companyia possiblement ja madura.

Els dos espectacles es movien  pel maresme i ja s’havien  fet un nom  per Mataró amb: Els 7 pecats i Qualsevol cosa (obra coneguda a tot arreu com: la de la tele) però aquest fet no podia durar gaire, doncs ser okupa implica encara més responsabilitats. Els habitants de Mataró que acostumaven a fer vida social en espais okupats, van patir una forta onada de repressió policia i judicial que va influir directament a la nostra estimada cia. L’Estella, el lloc on havia revifat Toca el Terra, era desallotjada de manera il·legal el 18 de febrer de 2005. A partir d’aquí aquests van haver d’improvisar davant l’enfrontament violenta amb un espectacle crític al procés polític mataroní, tot i no tenir un ressò més enllà del Maresme  a nivell  comunicatiu es van poder plasmar en imatges com aquestes.     

A patir del desallotjament , la companyia teatral es va veure pertorbada pels fets i es va haver d’adaptar a una nova situació social, allò que era teatral no era del tot acceptable a Mataró i a rodalies, està clar que  l’humor negre i l’humor absurd pot ser grosser ¿però tant? Així doncs: ¿que coi havien de fer els nostres estimats actors per tirar endavant? ¿Dissoldre’s, barallar-se entre ells de manera que es quedés  el més fort, plorar o fer cutrades.

Doncs van fer cutrades, així va néixer Blasfèmia (el tercer espectacle de Toca el Terra ) on van experimentar de manera eficaç i poc coherent el fet d’endinsar-se en una història cultural catalana d’allò més discutible com ara :La   llegenda de Sant Jordi. Va ser llavors (abril de 2005) quan, Toca el Terra entra a la comuna de l’art on s’estableix per resoldre de manera eficaç aquells  les mancances d’espai que havien deixat de tenir amb l’Estella.

De fet hi havia massa coses per discutir dins l’assemblea de Toca el Terra, va ser per això, que poc a poc, l’ineficàcia dels actors va dur al caos generalitzat dins la mateixa assemblea teatral, en poc temps aquells que no volien restablir l’ordre originat dins l’estella van marxar de la Cia. (van dir que marxaven a comprar tabac).

Així, amb un marc de noves esperances es restableix de manera espontània l’obra “de la tele”. Cal accentuar que va ser gràcies aquesta botiga i al personal que si mou per enllà que la Cia. Toca el Terra es manté vigent.

Al recuperar l’energia material i les ganes de fer bolos, Toca el Terra torna a l’atac amb Qualsevol Cosa a la festa’l Grogui (maig 2005) on casualment tanca una etapa de vincles personals, de la manera més festiva a Arenys de Mar. Etapa que semblava ser definitiva ja que al llarg de l’estiu  la poca gent que quedava va marxar de vacances .

S’apropava la data de Sant Pere Més Alt i Miquel i Valentí tenen la brillant idea de fer un  espectacle d’humor negre anomenat: “A la mierda los pies”. No obstant el fet típic (baix pressupost) dóna peu a acabar amb l’obra que portaven entre mans: Qualsevol Cosa.

Així doncs , amb tal de  deixar la companyia de manera definitiva, van pensar que era  una bona ocasió per actuar, ja que: feien dos anys de companyia (juliol de 2005) i la festa del carrer donava de si com per celebrar-ho amb una bona borratxera. Malauradament no va ser així, tot i que els dos intèrprets van emportar-se el públic a la butxaca, l’organització de Sant Pere més Alt va ser pèssima  i els dos actors no van sortir de festa, cosa que els va posar els pèls de punta.

El duo artístic, ara angoixats  per la insatisfacció del festival es veu pressionat a continuar.

En poc temps Miquel i Valentí tornen a l’atac i busquen un nou actor que els acompanya per tots els txiringuitos de Mataró: Ivan Figueres, antic membre de la companyia que aporta un grau d’il·lusió notable a la Cia.

Poc a poc troben la clau de l’espectacle, es posen piles tant, que van trobar l’ocasió de anar a fer bolos a Formentera (agost 2005) i ho van aprofitar al màxim.

A partir d’aquí, Ivan Figueres es veu obligat (per circumstàncies personals) abandonar la Cia. Així doncs, a partir d’aquest moment Miquel i Valentí es troben sols a l’hora de fer espectacles, és a dir Qualsevol Cosa.