¿Què hi havia abans del peso, el dòlar, la pesseta, l’euro, etc.? Llavors ja existia el trueque^¹. Antigament, era l’única forma justa d’aconseguir algun producte. El ferrer feia ferradures per als cavalls que feia servir el moliner al seu molí i aquest últim li donava un sac de farina al ferrer a canvi de les ferradures. El trueque és tan antic com ho és la humanitat i el que s’està practicant activament a l’Argentina no varia molt de l’original.

Tot va començar fa uns set anys quan Horacio Covas, Carlos De Sanzo i Rubén Ravela, tres ecologistes veïns de Bernal (província de Buenos Aires), buscaren un sistema alternatiu davant la necessitat de donar-li un rostre humà a l‘economia,. Després de pensar-hi molt els va sorgir la idea del trueque. Agafant la seva vessant més tradicional van afegir al concepte la competència d’aconseguir una nova dimensió: que es tractés d’un trueque multirecíproc perquè afavorís la convivència estable amb l’actual economia del neoliberalisme.

Radicant-se en aquests dos preceptes, la primera innovació que es va establir va ser la figura del prosumidor; el que produeix i consumeix a la vegada. És a dir, cada prosumidor llença a la xarxa els seus productes i, com a contraprestació, agafa de la xarxa els productes que aquesta li ofereix per cobrir alguna de les seves necessitats insatisfetes. Aquest és l’emblema en el que es converteix tothom que s’uneix a la xarxa perquè el projecte està dirigit a tot tipus de persona que necessiti quelcom i pugui oferir també quelcom. Una altra cosa que permet el sosteniment de la xarxa fou la creació dels nodos. Els nodo és el nom dels clubs que estan interconnectant en ella. És l’espai d’intercanvi de tots els prosumidors, el lloc d’inclusió social i contenció a on es propicia la distribució i la reciprocitat, estimulant l’equiparació en les oportunitats de donar i rebre. I finalment, la “moneda de canvi” que regularitza la multireciprocitat: el crédito. Pel que fa al crédito existeix un compromís individual de no acumular més créditos dels que es puguin consumir. En lloc de fixar els preus en pesos o dòlars, el crédito ajuda a l’aixecament d’aquesta economia complementària.

Aquesta reestrenada costum entra en contacte directament amb les persones ja que tothom ha d’assistir, prèviament a adherir-se al nodo, a vuit reunions on se’ls expliquen i ensenyen el reglament corresponent de cada grup per tal de que es respecti i s’apliqui l’intercanvi just per a tothom. En ocasió d’aquestes competències, la Red Global del Trueque aporta una Declaración de Principios de la Red Global de Trueque i una Guía del Prosumidor de la Red Global de Trueque. Els dos documents esmentats inclouen respostes a les qüestions que es pot fer qualsevol que vulgui començar a intercanviar, com per exemple la de no condicionar la nostra realització com a éssers humans mitjançant els valors econòmics actuals o la possibilitat de substituir la competència estèril, el lucre i l’especulació per la igualtat entre les persones i amb l’únic requisit de ser consumidor i productor. Una vegada al càrrec de les teves responsabilitats individuals ja pots formar part d’un nodo.

De fet, les dades són molt positives en el temps que porten en vigència els nodos: a mes de maig de 2001 ja eren realitat 800 clubs i cada mes que passava se’n crearen 80 de nous. La premsa oficial argentina expecta, gràcies als excel·lents beneficis obtinguts, que a desembre d’aquest any ja seran set milions d’argentins que participaran activament als nodos. Aquest mes de febrer passat ens han arribat notícies de que amb el trueque s’han fet operacions per obtenir parcel·les de camps, automòbils i, fins i tot, cases. En tot el territori se celebren milers de fires del trueque a la setmana a on els socis ja diuen que van a trocar.

Ara com ara el trueque és un sistema que es basa en la solidaritat dels seus prosumidores. Malgrat les carències econòmiques que els argentins suporten diuen que, al capdavall del compromís que han de prendre, ara per ara es poden guanyar la vida entrant a la xarxa.

1 término acuñado por el futurólogo Alvin Toffler, en su libro «La Tercera Ola» (1979) y que define a las personas que son, a un mismo tiempo, productores y consumidores de bienes y servicios.