Volem transformar aquest espai abandonat en un punt de trobada entre individus i col·lectius per fer néixer projectes contestataris. No només un espai de vida social sinó també un lloc on portar a la pràctica un pensament polític concret que busca clarament la confrontació amb els defensors de la propietat privada. Alhora volem experimentar un tipus de vida diària més cooperatiu, solidari, creatiu, que faci qüestionar-nos el sistema de valors patriarcals que hem mamat desde petits. Aquestes ganes de re-educar-nos les farem realitat amb debats, mercats d'itercanvi, xerrades, discussions, creacions artístiques, assemblees... maneres de fer en les que un dóna i rep al mateix temps.
Perque necessitem un espai on desenvolupar les nostres activitats i que poguem autogestionar i organitzar al marge de l'intervenció administrativa. I perquè n'estem farts. Mataró s'ha convertit en un enorme pastís inmobiliari en el que vivim pregant per les engrunes. Els problemes entorn l'habitatge son molt greus, i contínuaments se'ns prometen solucions desde les institucions oficials. Nosaltres ja no esperem res de diàlegs bensonants pero buits, borses d'habitatge jove al servei de propietaris desconfiats, cues absurdes pel carmelet del pis de protecció oficial. Mentre aquestes institucions permetin mantenir milers i milers habitatges buits i tancats estan col.laborant amb l'especulació. Mentre es penalitzi l'ocupació d'habitatges en desús es fomenta la injustícia social. Okupant afirmem el dret popular d'ús d'espais abandonats per davant del dret capitalista a especular.
El Centre Social Okupat el Musaik s'obre a les instal.lacions de l'antic
magatzem de fustes de Can Maymí. Ara mateix es un espai que espera ser
enderrocat segons el plans de l'Ajuntament per la façana marítima de
la ciutat. Ens instal.lem aquí com a resposta contra el projecte concret
de construir quatre torres 'gegants' i contra el projecte que s'està fent
a la façana litoral en general, en el qual s'està utilitzant el poc
terreny de que es disposa per la iniciativa privada en disposi com més
li sigui rentable (construir-hi moltes vivendes a preus molt alts, hotel,
centre comercial, etc.) i s'està deixant de banda tots els serveis socials
necessaris per fomentar una qualitat de vida digne...
A qui li interessa que els preus de l'habitatge estiguin pels núvols? Per
què hi ha lleis que permeten mantenir vivendes buides? Fins a quin punt
prenem part els ciutadans en les discussions i decisions de tot allò que
ens afecta? Hi ha moltes mes preguntes que cal seguir-nos fent entre tots.
L'esquerda esta oberta, us esperem.
Mataró a 10 de juliol del 2004