Qui som?

Des de l'assemblea del Centre Social Okupat i Autogestionat de la Fibra, fem una crida a tota aquella persona interessada a participar d'aquest barri de forma oberta i creativa. I quina millor manera que organitzant-se amb grups i utilitzar un espai tant gran com les teves necessitats reclamin.

Primer de tot, us volem fer veure que som un espai obert. Un cop això està clar, us volem empapar de conceptes que estem treballant i que volem construir dins d'aquest espai. Parlem d'autogestió. És a dir, utilitzar tots els recursos del nostre entorn, intentar crear tot el que necessitem, treballar la idea de compartir com a forma d'obtenir el material que busquem, tant amb mercats d'intercanvi com amb el calaix de sastre, recollir diners per poder fer totes les activitats que volem portar a terme.

També parlem d'autoorganització. I ho fem amb les assemblees. No creiem amb la raó de la majoria. Creiem que podem arribar a un consens en les decisions que prenem, podem crear espais i moments en que tothom se senti representat i escoltat. Treballar de forma creativa, horitzontal, i deixar-nos de lideratges i verticalitats.

Ens agrada parlar d'autoformació. Tots som mestres. Tots som aprenents. No hi ha diferència. Ets capaç d'aprendre tant si ensenyes com si escoltes. Fins i tot, ets capaç d'ensenyar a qualsevol mestre. És per això que ens agrada fer xerrades, trobades, tallers, i qualsevol activitat que consisteixi en un intercanvi d'informació, no pas activitats en la que tan sols ets un actor passiu.

Però també hem de parlar de repressió. No ens volen. No els hi agrada que demostrem que es necessiten més espais socials, que aflorem el conflicte del preu de la vivenda. I és per això, que ens acusen de ser delinqüents. I no només ens acusen, també ens condemnen. De tres a sis mesos de presó i multes inpagables. I fins tot, són capaços d'entrar a casa nostra i robar-nos tot el que hi tenim dins: bicicletes, decorats, disfresses, pancartes, llibres, eines, plats, sense ni avisar-nos. Però això no ens frena. I no ens frena perquè hi creiem, creiem en un canvi social fet des de la gent i per la gent.

I finalment ens agradaria parlar d'amor. De l'amor que es crea en una societat, entre els seus membres, entre l'entorn, entre la natura, entre qualsevol partícula. Un amor que ens fa veure que utilitzar el llenguatge del diner ens està matant, fent servir els diners com a moneda d'intercanvi ens està traient part de la nostra vida. El nostre temps, el nostre sostre, el nostre oci, el nostre menjar, la nostra precarietat, els espais públics, els transports col·lectius, ha estat destrossat. Ens ho han robat. L'amor ens fa adonar de tot això i ens desperta unes ganes horroroses de crear noves maneres, nous models. Així deconstruim. Destruim el sistema actual construint-ne un altre simultàniament. La llibertat és responsabilitat. Ens l'agafem.

Vinga,

Salut i desobediència!