Aturem el Desallotjament de la Drogueria

El dia a dia del Centre Social i el treball dels diversos projectes i col·lectius que en formen part no ha sigut, en cap cas, una tasca fàcil. Hem rehabilitat l'espai -molt degradat per culpa de la deixadesa de l'Ajuntament- s'ha donat conbertura a l'organització de moltes activitats i hem treballat i ho continuem fent per adquirir una consciència crítica respecte nosaltres mateixes i la realitat que ens envolta.

Nosaltre hem apostat pel treball de base, horitzontal i assembleari per visibilitzar i denunciar els abusos de poder que afecten la ciutat, el territori i les nostres vides. Volem construir noves formes de relació i convivència, de pensament i treball, oposant-nos a l'individualisme i la passivitat a la que ens intenta obligar el Sistema. Ñs en el marc de l'okupació on hem anat desenvolupant aquests projectes de vida política activa a la nostra ciutat.

La Drogueria es veu afectada pel PEMU 6 (pla especial de millora urbanística) que afecta tota l'illa de cases anomenades de Can Cruzate. Aquest pla hereta la intenció d'enderrocar l'illa de cases que, com tots sabem, ha estat un tema polèmic pel l'alt valor històric que conté.

Ara l'especulació truca a la porta de la Drogueria en forma de citació judicial. L'Ajuntament, amb la intenció de silenciar aquelles persones que s'hi oposen i destruir els mitjans de lluita, engega un procés contra el Centre Social. En aquest procés es vol determinar qui ha de tenir la posssessió de l'immoble, el seu propietari legal -o sigui l'Ajuntament- o bé les persones que durant quatre anys li hem estat donant vida.

Nosaltres no tenim dubte de quin serà el veredicte de la (in)justíca, com no tenim cap dubte que especuladors, jutges i polítics són diverses cares de la mateixa moneda. L'Ajuntament engega un procés per "desaucio por impago" d'aquesta forma intenta negar la veritable naturalesade la nostra acció, assimilant-nos a un llogater que no paga. Nosaltres no som llogaters, mai hem firmat cap contracte. La nostra lluita és a la propietat privada, contra la legitimitat de l'Ajuntament a apropiar-se de l'espai públic en nom d'una falsa representació de la ciutadania, quan en realitat defensen els interessos dels rics i poderosos.

L'Ajuntament davant del conflicte polític, que posem sobre la taula, opta per recórrer als tribunals obviant un cop més l'arrel del problema. Davant d'aquells que lluiten contra la desigualtat, l'Ajuntament del tripartit "catalanista i d'esquerres", opta per la repressió pura i dura en comptes de treballar per eliminar la font de la desigualtat.

Volem aprofitar el moment d'intestabilitat que se'ns ocasiona per posar de manifest no només la opacitat entorn el projecte d'idees d'aquesta illa sinó també l'opacitat que demostren les institucions entorn dels projectes d'urbanisme i territori. No ens faran creure que amb les seves penoses polítiques d'urbanisme, habitatge o participació, sempre a anys llum de la realitat. Ells són els principals especuladors. Els qui al cap i a la fi legitimen i perpetuen el creixement urbanístic, la destrucció del medi i l'imparable pujada del preu del sòl.

Com a veïns i veïnes, com a joves, com a mataronines i mataronins qüestionem i volem arrencar aquesta màscara on s'amaga el poder polític. Veiem com la societat capitalista precaritza les nostres vides esclavitzant a les famílies, a la gent gran, al jovent, ...

... sembla ser que una espurna ens fa brillar els ulls quan veiem que som capaces d'obrir espais amb les nostres pròpies mans, sense dependre de cap llei, de cap imposició, de cap polític professiona. Sembla ser que tenim coses a dir i a explicar i volem fer els nostres projectes realitat. Per a uns l'okupació és una fi, per altres és només un mitjà, una eina per canviar la societat. El que és per tots igual, tant pel que okupa, com pel masover, pel llogater, o pel que està hipotecat, -i d'aquí ningú s'escapa- és que tots som víctimes de la violència immobiliària. I cal organitzar-nos per aturar-la!